Consum, Comerç i Mercats

La regidora de Consum, Comerç i Mercats, Marta Gispert, ha presentat a representants de l’Eix Comercial i Democràcia/Remolins el cens d’activitats econòmiques situades a les plantes baixes d’aquesta zona. El treball es va informar la passada setmana en la comissió informativa de Polítiques de Gestió de la Promoció de la Ciutat.

Marta Gispert s’ha reunit telemàticament amb la Federació d’Associacions de Comerciants de l’Eix i amb l’Associació de Comerciants del carrer Democràcia i Cardenal Remolins. L’edil ha explicat que l’estudi es va encomanar mesos abans de l’inici de la pandèmia i, tot i que es tractava d’un treball amb un altre objectiu, s’ha adaptat per conèixer la incidència de la crisi econòmica a conseqüència de la pandèmia.

Gispert ha destacat: “aquesta crisi sanitària ens portarà, malauradament, a una crisi econòmica que afectarà especialment al petit comerç. Amb tot això, des de la Paeria treballarem per poder mantenir el comerç local i que l’Eix Comercial segueixi sent referent”.

La regidora ha subratllat que s’estan treballant diferents propostes de cara a la campanya de Nadal com són una guia d’activitats, alternatives de mobilitat per aquells compradors que venen d’altres poblacions, entre altres propostes, que han de ser una ajuda pel sector per tal d’intentar salvar aquesta campanya. “Esperem que l’evolució de les dades de la COVID19 permetin una millor mobilitat, perquè de no ser així, serà complicat que el sector pugui sortir-se’n”, ha asseverat.

Una radiografia de l’Eix

L’objectiu de l’estudi, que l’Àrea de Comerç de la Paeria va impulsar el 2019, és tenir un coneixement exacte de les activitats econòmiques, comerç i serveis actius i dels locals tancats a l’Eix Comercial.

El document, elaborat pel professor de la Universitat de Lleida, Jaume Macià, amb col·laboració de tècnics municipals, ha pogut incorporar una primera valoració sobre l’afectació de la COVID-19 al sector comercial i de serveis en l’àrea que engloba l’eix comercial, des d’Alcalde Costa fins a Cardenal Remolins i carrer Magdalena, part de rambla de Ferran, l’av. de Francesc Macià i tots els carrers adjacents.

En una primera observació, es concreta que les zones que concentren major nombre d’activitats econòmiques són la zona de Sant Antoni, carrer Major/Blondel, carrer del Carme/Magdalena i Democràcia/Rambla Ferran. Així les coses, s’han censat 655 locals de planta baixa en aquesta àrea de l’Eix.

L’informe de resultats d’aquest estudi permetrà estudiar, de forma quantitativa, el mapa de l’oferta comercial a l’Eix. D’aquesta manera, es pot aprofundir en aspectes com són la concentració o l’especialització comercial en aquesta zona que, en un 65% és d’establiments comercials i un 35% d’establiments de serveis. L’especialització comercial, en un 51%, es nodreix principalment d’establiments de l’equipament per a la persona (roba, sabateries, joieria, complements, etc.). En aquest mateix context, el sector serveis es troba representat per una àmplia diversitat d’activitats on destaquen principalment la restauració que representa el 33% de les activitats i també les activitats de serveis personals que ocupen un 19% de les empreses del sector.

En un altre ordre, l’estudi revela que, al mes de març, a l’Eix Comercial de Lleida, hi havia 142 locals sense cap activitat, la qual cosa representa el 21’7% del total d’activitats censades. Aquesta tipologia d’establiment es troba concentrada especialment a Carrer Carme, Travessera del Carme i Democràcia; el primer tram del carrer Sant Antoni i l’Avinguda Blondel i el carrer Correu Vell; el tram de Rambla Ferran entre la Baixada de la Trinitat i Francesc Macià; i també a Almodí Vell i Cavallers.

Dins del mateix estudi, el passat octubre es va tornar a fer un treball de camp per analitzar quin havia estat l’afectació del COVID19 en la zona. Dels resultats s’extrau que han obert 9 activitats i se n’han tancat 44. Això permet determinar que, en aquests moments, a l’Eix Comercial hi ha 177 locals sense activitat econòmica, un 27% del total censat.

L’informe sobre el Cens d’Activitats conclou que, en termes d’anàlisi dels efectes de la pandèmia a la zona estudiada, no es pot justificar de manera contrastada una causa efecte, atès que algunes de les activitats econòmiques que han tancat ho han fet seguint estratègies empresarials globals. També és habitual el cas d’entitats bancàries i d’assegurances, el tancament de les quals va lligat a una estratègia de concentració i reducció d’oficines. Altres activitats ja estaven en procés de tancament o liquidació prèvia a la crisi i el que ha produït la pandèmia ha sigut un avançament del tancament del negoci.

En aquest sentit, l’informe revela que les noves tendències de formats de compra en línia en el context de la crisi sanitària, sí que poden haver influït en determinats tancaments, més en una zona, l’Eix Comercial, dedicada a comerços que no són de primera necessitat.